Carme Agulló va fer un recorregut històric del
sistema educatiu des de la Constitució del 1812, coneguda com La Pepa, fins la
Lomqe. La veritat és que les dades posen la pell de gallina en tant que deixen
ben clar quin és l’objectiu del govern espanyol amb tantes retallades en
Educació.
La Pepa, que ja té més
de 200 anys, està d’una actualitat que preocupa seriosament... Aquesta
Constitució dedica a l’Educació tot un títol, el IX (De la instrucció pública),
amb cinc articles. Fem un breu resum:
Article 366: “En tots els pobles de la Monarquia s’establiran
escoles de primeres lletres, en què s’ensenyarà els xiquets a llegir, a
escriure i comptar, i el catecisme de la religió catòlica, que inclourà també
una breu exposició de les obligacions civils.”
Art 368: “El Pla General d’Ensenyament serà uniforme en tot el regne[…].”
Article 369: “Hi haurà una direcció general d’estudis, formada per persones
de coneguda instrucció, a càrrec del qual estarà, baix l’autoritat del Govern,
la inspecció de l’ensenyament públic.”
Avui dia, quan ja tot el món a sentit parlar d’intel·ligències múltiples,
de renovació pedagògica i de nous mètodes d’aprenentatge, la Lomqe no pretén
sinó tornar enrere 200 anys: l’objectiu no és ensenyar a pensar, a imaginar, a
crear… l’objectiu és adoctrinar, uniformar l’alumnat sense tindre-li cap mena
de consideració. El director (cal remarcar que la Lomqe parla de “director” en
masculí, no de “direcció”… altre bot al passat i no un passat immediat
precisament) serà nomenat per Conselleria, davant de la qual haurà de donar
comptes. La cosa és més que seriosa.
La II República ens presenta l’Escola Unificada: una escola on l’objectiu
és la compensació de desigualtats. Tots tenen els mateixos drets, però no som tots iguals. Cadascú té unes necessitats que tenen cabuda i
solució amb el nou sistema educatiu republicà. Es tracta d’una educació laica,
on la religió queda no hi té cabuda, tallant l’oportunitat de cap adoctrinament.
I un apunt cabdal: els pares dels alumnes participen al Consell Escolar (és la
primera vegada que es vota per a decidir dins l’escola).
Si bé aquesta educació sembla ideal, va durar ben poc, fins que va arribar
el Franquisme, que trenca amb l’escola unificada i engega tot un nou sistema
educatiu. S’obri pas (ja se n’encarreguen bé ells) una escola sexista,
adoctrinadora i amb les famoses i odiades revàl·lides. Les revàl·lides són
eliminades amb la creació de l’EGB, els anys 70, i els alumnes dels 6 fins als
14 anys no hauran de fer cap prova discriminatòria. No va ser fins els anys 80
que es va apostar firmement per l’educació pública. No obstant això, també és
cert que es van crear les escoles concertades (per una necessitat de cabuda de
l’escola pública, cal assenyalar).
Carme Agulló va anotar que la segregació per sexes de què parla la Lomqe
(hem d’assenyalar que la Lomqe marca que els centres que segreguen per sexes,
rebran més ajudes) ens remet als anys 60, ja que a partir dels 70 es parla
d’educació mixta. A més, la Lomqe no té en compte ni l’Educació Infantil ni la
Formació Professional, tant a una com a l’altra les deixa en un segon pla. Molt
adequat per a una posterior eliminació. Tampoc la nova llei fa cap referència
als mestres i professors, ja que se li dóna tot el poder al director (recordem
que el director serà nomenat per Conselleria, qui tindrà tot el poder
d’acomiadar-lo i posar-ne un altre).
Després d’aquest repàs històric, que ens va deixar a tots bocabadats, va
arribar el torn de Maria Ángeles Llorente. Aquesta mestra amb més de 30 anys
d’experència, té les coses més que clares, i així les hauríem de tindre tots.
Maria Ángeles va començar la seua ponència dient que la Lomqe és el major
atac a l’Educació Pública de la història. És un pla molt orquestrat, que no
pretén millorar l’educació. Aquesta llei forma part d’un pla molt més gran que
engloba tant la privatització de la sanitat com la de l’educació. En paraules
de Maria Ángeles, “és impossible millorar la qualitat educacativa en temps de
retallades”. I és que és ben cert! Que no ens venguen la llei com a millora de
res! Per a millorar el sistema educatiu, cal inversió. I ara, no se’n pot fer
cap, d’inversió. Ni es poden millorar els centres, ni se’n poden crear més, ni
es pot invertir en formació del professorat… Segons Maria Ángeles, l’objectiu
és que un 25% dels ciutadans estiguen formats per portar el país endavant,
mentre que la resta, el 75% es convertisca en mà d’obra barata, fàcil de
manipular en tant que juguen amb el seu sou, amb la seua seguretat… Aquest 75%,
com ara ja passa, està a disposició absoluta de qui li oferisca un bon treball,
un sou… i qui serà qui oferisca aquestes feines? Altres treballadors no, per
suposat.
Maria Ángeles també va assenyalar que la Lomqe selecciona i segrega, ja no
per sexes, sinó per “qualitats”. “L’escola ha de ser inclusiva… o els xiquets i
xiquetes amb la Síndrome de Down no tenen dret a anar a una escola normal i sentir-se com un estudiant més,
que és el que són?”. La Lomqe torna a fer revàl·lides. I la de 4rt de
Secundària és, en paraules de Maria Ángeles, “perversa i amoral”. Totalment
d’acord. El resultat d’aquesta revàl·lida poc més que encamina el futur de
l’estudiant. Sí, és justament pervers i amoral. Per què? Perquè, entre d’altres
motius, la Lomqe també elimina la selectivitat, que era l’única prova que
igualava els estudiants de pública i privada. Ara cada facultat farà les seues
pròpies proves. Ens trobarem amb què la Facultat de Medicina pública demana un
8 de mitjana per a entrar, mentre que la privada en demanarà un 6. Si pagues,
estudies. I un apunt més, igual de metges seran els del 6 de mitjana i estudien
a la privada que els del 8 de mitjana a la pública. Aquest futur ens espera a
tots i els espera als estudiants si no parem l’aplicació de la Lomqe.
A més, la religió torna a ser matèria avaluable. Assenyalem que als
professors de religió no els han retallat el sou i que en temps de crisi
l’Esglèsia continua sense pagar l’IBI. Almenys de moment la religió no serà
obligatòria, però sí que obliguen a qui no tria religió a fer una optativa
també avaluable, per suposat. Desapareix dels itineraris les Arts Escèniques,
la Música i la Dansa. Apuntem la pregunta que va plantejar Maria Ángeles: per a què volen els fills dels treballadors saber
d’Art?
I no podem obviar els centres CIS. Centres privats en terreny públic que
podran ser gestionats per empreses privades durant 75 anys des del moment
mateix de la posada en funcionament del centre. Pervers. Amoral. Indecent.
Igual de pervers és el Plan Exit, segons el qual, els resultats dels
rànquings són els que determinen si els centres reben més o menys ajudes. Ni tenen
en compte les necessitats del centre ni les dels alumnes, només el resultat del
rànquing…
Borja i Carmen ens van parlar de la seua vivència com a estudiants i dels
moviments estudiantils. Com bé diu Borja, els estudiants que estan involucrats
en algun moviments comencen a sentir-se cansats de veure bons resultats i se
senten decebuts. Els estudiants que no estan involucrats, veuen inútil fer cap
moviment. Des del FEUO (Front Estudiantil Unificat d’Ontinyent i des del FEPV els estudiants demanen rebutjar les protestes clàssiques que no funcionen i
crear-ne de noves que animen els estudiants a sumar-s’hi. Per què estem d’acord
amb les paraules de Borja: “La informació prèvia a qualsevol mobilització és
igual d’important que la mobilització mateix.” La informació és poder. Amb això
juguen els polítics: amb la ignorància. Mentre no sabem, ells van actuant i
fent. Borja va recordar mobilitzacions castigades com la dels alumnes del Lluís
Vives de València i la dels alumnes de la Jaume I. Des de la Plataforma PROU
animem tots els estudiants que es rebel·len i es facen escoltar, com diu Borja
“si ataquen a un, ens ataquen a tots”. Eixe és el sentiment que hauríem de
tindre tots. Igual que “Des de FEPV, contra la repressió, ni un pas enrere!”.
Gràcies, Borja.
La presidenta de FAPA-València ens va comunicar que el dia 11 de febrer, la
Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat una manifestació a
València ciutat en suport a les escoles públiques que poden perdre unitats.També va assenyalar que amb la Lomqe el valencià deixa de ser una matèria troncal. Què més voleu?? Hem de dir PROU!! Però JA!
A les preguntes del públic sobre la situació de l’educació pública i en valencià a la Lomqe, les ponents van ser molts clares:
Carme Agulló: “L’escola en valencià és molt més que el valencià a
l’escola.” Ells ho saben i ho volen destruir. La Lomqe pretén eliminar les
nacionalitats i que només ens en quede una per imposició: la espanyola. Hem de
tindre en compte també que tant a Galícia com al País Valencià, la nostra
llengua pròpia ja no està al mateix nivell que el castellà. Imagineu en quin
nivell la pot deixar la Lomqe.
Maria Ángeles Llorente: pretenen que la població que té llengua pròpia la
senten com un impediment per a aprovar la revàl·lida. A més, estan venent el
plurilingüisme enfrontant-lo amb les llengües pròpies, a les quals
minusvaloren. Prioritzen l’anglés, que comença a ser una obsessió entre els
estudiants. “Si segresten la llengua, segresten la llibertat… perquè qui parla
en valencià, pensa en valencià.”
Per posar el punt a aquest article, ens quedem amb unes paraules de Maria
Ángeles Llorente: “La pitjor submissió és creure que queixar-te no serveix de
res. […] L’excusa de no estar units no serveix. Cadascú ha de fer el que puga,
sempre! Per dignitat, per satisfacció… per salut!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada