Si algú dubtava
dels atacs a l’educació pública i en valencià, ahir de vesprada esperem que els
quedara una miqueta més clar.
L’atac contra la
nostra llengua i la nostra cultura és més que evident. El primer pas, deixar-nos
sense cap mitjà de comunicació en la nostra llengua des d’on rebre i transmetre
la situació actual en què vivim, les nostres costums, la nostra cultura i sí, per
suposat, l’assoliment d’una normalització de la nostra llengua. Pretenen
deixar-nos sense identitat.
El govern valencià
ens ha deixat orfes de ràdio i televisió en la nostra llengua. En tres anys, ha
tancat totes les emissores que donaven
cobertura informativa al País Valencià en la nostra llengua. Queden només algunes
televisions i ràdios locals i comarcals.
Primer, TV3. Des de 1985 ens
arribaven les emissions de TV3 a terres valencianes. Generalitat Valenciana va
atacar justificant que les emissions eren il·legals (recordem: emetent des del
1985). Cal destacar que mai no s’ha perseguit CAP de les dotzenes d’emissores
il·legals en castellà del País Valencià. MAI. El 2011, després d’una llarga
lluita (passant per 650.650 firmes recollides per a presentar una Iniciativa
Legislativa Popular, que el PP amb la seua majoria absoluta va rebutjar), ACPV
es veu obligada a apagar els repetidors. La reacció dels valencians es va fer
ben visible per tot arreu.
Després, RTVV. Qui defenia que
TV3 era la televisió catalana i que l’atac no anava encarat als valencians, el
29 de novembre passat es va haver d’empassar les seues paraules. El govern
valencià ordenava tancar les emissores de RTVV, o siga, Canal 9 i la resta de
canals de televisió i de ràdio.
La reacció dels
valencians tampoc no es va fer esperar. Els treballadors de RTVV van emetre en
absoluta llibertat els últims programes sense cap control polític, i ens van
mostrar la manipulació mediàtica a què havíem estat condemnats els valencians.
I ara, Catalunya Ràdio. Ahir de
vesprada, a les 20h concretament, Acció Cultural del País Valencià es va veure
obligada a desconnectar les antenes que emetien Catalunya Ràdio al País
Valencià. Tan sols unes hores abans,
el govern espanyol els havia enviat un expedient amb multes per valor de mig
milió d’euros cadascuna (una per les emissions i altra per tindre els
repetidors des d’on s’emetia el senyal; és important assenyalar que els
repetidors són propietat d’ACPV i finançats pels subscriptors a l’entitat
durant els anys 80, inclosos ajuntaments de colors polítics diversos).
L’excusa del
tancament? La denúncia d’un desconegut grup d’extrema dreta. Una denúncia sense
caps ni peus perquè l’emissió era pública i reconeguda per la Generalitat
Valenciana.
Queda més que
evident que el proper atac és l’educació. Eliminar a poc a poc l’educació
pública i en valencià que tants anys ha costat d’aconseguir. NO HO PODEM
CONSENTIR.
Amb el tancament de
ràdio i televisió, no hem pogut fer res.
Amb l’educació, ara
és hora d’actuar. Ara és hora de dir PROU!
No demanem res que
no és nostre.
Fem un repàs ràpid
al marc legal (els subratllats són nostres):
CONSTITUCIÓ
ESPANYOLA
Article 3r
1. El castellà és
la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres
llengües espanyoles seran també oficials
en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de
les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que
serà objecte d’especial respecte i
protecció.
ESTATUT D’AUTONOMIA
(Llei Orgànica 1/2006, DOGV núm. 5238)
Títol I. Article
sext
1. La llengua
pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los
i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
3. La
Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les
mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la
seua llengua.
5. S’atorgarà
especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.
LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ
Article 19
2. “[…] al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i
qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els
alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el
valencià en igualtat amb el castellà
[…]”.
És evident que amb les eliminacions de les unitats a escoles públiques i en
valencià no respecten l’article 3.3. de la Constitució Espanyola, ni els punts
6.2., 6.3. i 6.5. del Títol I de l’Estatut d’Autonomia, i contradiu frontalment
l’article 19.2. de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Evidentment, si
eliminen línies en valencià als nivells d’infantil i primària, als alumnes els
serà molt difícil assolir la capacitat per a utilitzar, oralment i per escrit,
el valencià en igualtat amb el castellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada