dilluns, 2 de juny de 2014

LA MATA DE JONC

Després de 68 nits de tancada a les escoles d'Ontinyent, que venen de molt més enllà i seguiran molt més encara, podem dir ben alt que som més forts i estem més units que mai. 

La supressió d'unitats imposada per la Conselleria d'Educació ens va fer posar-nos en peu de guerra. Ja ho tenen bé i calia dir PROU. I ho hem dit ben alt. Però la cosa no ha quedat ahi... arrel de les supressions d'unitats i de l'amenaça de la imposició d'una llei de degradació absoluta de l'educació pública, han nascut plataformes arreu del País Valencià, s'han despertat consciències que s'han adonat que són compartides i que han gestat un moviment real en defensa de l'educació pública, la de tots i totes. El millor de tot?? Que no ens parem a mirar el color polític ni altra excusa que ens separe: ens uneix la defensa de l'educació pública per damunt de tot i ho tenim clar, no anem a perdre el temps mirant a les vores, anem cap a un objectiu comú. 

Les coses, per fi, estan canviant. Dissabte en va ser la mostra: plataformes d'arreu del País Valencià, organitzacions i coordinadores, gent a títol personal, de Castelló a Alacant, aplegats per a actuar junts, units. El mateix objectiu. Ja sabem que la unió fa la força i em remet una vegada més a Joan Fuster i la metàfora de la mata de jonc... Sembla que, per fi, al País Valencià, estan canviant les coses.

2 comentaris: